Bienvenidos a mi espacio sideral
"Tingues sempre present que la pell es marceix, el cabell es torna blanc, els dies es converteixen en anys... però que el que és veritablement important no canvia, la teva força i convicció no tenen edat.
El teu esperit és l'espolsador de qualsevol teranyina.
Darrera de cada línea d'arribada, hi ha un punt de sortida.
Darrera de cada guany, hi ha un altre repte.
Mentre siguis viu, sent-te viu.
Si enyores el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotos esgrogueïdes...
Segueix encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi en tu.
Fes
que en comptes de llàstima, et tinguin respecte.
Si no pots córrer, trota.
Si no pots trotar, camina.
Si no pots caminar, utilitza un bastó.
Però mai no t'aturis!!!"
(Teresa de Calcuta)
Una companya d'escola ens ha fet un regalet el primer dia de setembre. Sempre té aquests detallets.
Ella afegeix: "Que puguem mantenir aquest esperit de força durant aquest curs que ara comencem i puguem viure cadascun dels seus dies i dels seus reptes envoltats de la nostra pròpia harmonia."
Hi ha persones que, com ella, fan més agradable la vida a la feina.
És una bona empenta.
El texto en castellano:
3 comentarios:
Hola:
Pense que era una manera de hablar, lo de pedirme prestada la foto.
Me sorprendio gratamente verla en tu blog, un sendero que nace en Cádiz, ha llegado muy lejos..., es bonito.
No puedo hacerte ningún comentarío hacerca de lo que escribes, porque no sé catalán.
Molts Petonets (algo sí)
Hola.
Pense que era una forma de hablar lo de pedirme prestada la fotografía.
De todas formas me agrada que un sendero que nace en Cádiz llegue hasta tierras Mediterraneas.
Molts Petonets, linda
¡Sorpresa! ¿de qué me suena?
Molts Petonets.
Publicar un comentario